La t\u00f2fona \u00e9s el fruit d’un fong micor\u00edzic. Viu associat a les arrels de certs arbres o arbustos com els avellaners, les alzines, els roures, les estepes o els pins entre d\u00b4altres. El fruit es forma a sota terra i segons les esp\u00e8cies acostuma a ser molt olor\u00f3s amb la finalitat de que certs animals, com els senglars les descobreixin i, en menjar-se-les, en dispersin les espores. L’aroma tamb\u00e9 \u00e9s molt apreciat pels humans i reconegut pels gossos, els quals poden ser educats per recol\u00b7lectar-les. Des d’un punt de vista biol\u00f2gic, les t\u00f2fones s’inclouen en li g\u00e8nere Tuber<\/em>, el qual pertany als ascomicets.<\/p>\n<\/div> Entre les diverses esp\u00e8cies del g\u00e8nere, unes 40, destaquen quatre pel seu aspecte comercial.<\/p>\n La t\u00f2fona negra es desenvolupa sobre s\u00f2l calcari, en alzinas, rouredes i coscoll de la regi\u00f3 Mediterr\u00e0nia d’Espanya. Aquestes s\u00f3n majorit\u00e0ries en la meitat oriental de la Pen\u00ednsula i es troben sobre roques d’edat geol\u00f2gica enquadrades en els per\u00edodes Primari, Secundari-Mesozoico (Tri\u00e0sic, Jur\u00e0sic, Cret\u00e0cic), Terciari i al\u00b7luvials del Quaternari o recents, amb un predomini de calc\u00e0ries dures del Jur\u00e0sic Superior. La t\u00f2fona nera apareix de forma natural, a la nostra latitud, a altituds entre 500 i 1400 m.s.n.m. i en exposicions assolellades. \u00c9s convenient triar zones amb un lleuger pendent per evitar l’embassada dels terrenys plans i els fons de vall (tret que presentin un subs\u00f2l amb bon drenatge), aix\u00ed com l’erosi\u00f3 dels terrenys molt inclinats, on a m\u00e9s ser\u00e0 m\u00e9s complexa la mecanitzaci\u00f3 i s’afavoreix la dessecaci\u00f3 del s\u00f2l.<\/p>\n<\/div> Si comparem an\u00e0lisis fets a s\u00f2ls de diferents tofoneres silvestres, veiem com la majoria dels par\u00e0metres analitzats per truficultura (sorres, llims, argiles, Carbonats, Calci, Ferro, Potassi, Magnesi, etc), presenten una variabilitat enorme. No haur\u00edem d’observar discontinu\u00eftats marcades entre les capes del perfil. La t\u00f2fona negra i la t\u00f2fona d’estiu s\u00f3n fongs adaptats a condicions seques i caloroses, amb alternan\u00e7a d’estacions marcades, de clima mediterrani temperat humit o fred subhumit. S\u00f3n favorables les primaveres c\u00e0lides i humides, els estius marcats per per\u00edodes secs amb tempestes estivals, sense gelades a primers de tardor i amb hiverns sense llargs per\u00edodes de fred amb m\u00ednimes per sota de -10\u00baC diversos dies seguits. La pluviometria en tofoners naturals est\u00e0 entre 425-900 mm. (entre 600-1500 mm. per a It\u00e0lia i Fran\u00e7a), les pluges solen ser abundants (48-64 mm. mensuals) des de juny fins a finals d’agost, encara que irregulars. Qu\u00e8 hi havia en la parcel\u00b7la on volem realitzar la plantaci\u00f3 ens determinar\u00e0 els nivells potencials d’altres fongs contaminants en el s\u00f2l, aix\u00ed com el tipus i quantitat de mat\u00e8ria org\u00e0nica. Els millors precedents culturals per al cultiu de t\u00f2fones seran els cereals, lleguminosas i ferratges, aix\u00ed com la majoria de fruiters (excepte l’avellaner), doncs aquests no porten fongs formadors de ectomicorizes associats a les seves arrels.<\/p>\n<\/div> La t\u00f2fona negra pot establir simbiosi amb gran varietat de plantes (veure taula annexa). No obstant aix\u00f2, s\u00f3n poques les esp\u00e8cies arb\u00f2ries que s’utilitzen per al seu cultiu al nostre pa\u00eds. Actualment un 90% de les plantacions micorizades estan fetes amb alzina o carrasca (Quercus ilex ssp<\/em>. rotundifolia<\/em>), i de forma secund\u00e0ria amb roure (Quercus pubescens<\/em>), roure de fulla petita (Quercus faginea<\/em>) i avellaner (Corylus avellana<\/em>).<\/p>\n<\/div> Actualment es recomanen densitats entre 200-400 peus\/ha per al cultiu de la t\u00f2fona negra. La densitat ser\u00e0 menor en condicions de clima fred, s\u00f2l profund, ric i amb reserves d’aigua, o b\u00e9, si des d’un principi es decideix treballar el s\u00f2l, doncs tot aix\u00f2 es traduir\u00e0 en un major desenvolupament dels arbres. Augmentar la densitat de plantaci\u00f3 sol traduir-se a augmentar el percentatge d’arbres productors i disminuir el temps d’espera a la producci\u00f3, per\u00f2 cal anticipar-se al tancament del dosel arbori o la tofonera deixar\u00e0 de produir abans. A nivell econ\u00f2mic, densitats altes, rendibilitzen la superf\u00edcie dedicada al cultiu i les hores d’alguns dels treballs de manteniment (el temps dedicat a segar o passar una grada \u00e9s el mateix independentment de la densitat; uns altres, com la poda no).<\/p>\n En truficultura tradicional les plantes es disposen amb marcs regulars, habitualment 6×6 m o 7×7 m o b\u00e9 irregulars, juntant les plantes dins de la fila i augmentant la dist\u00e0ncia entre les files, 6×8 m, 5×7 m o fins i tot 4×10 m. Aix\u00f2 afavoreix la col\u00b7locaci\u00f3 del sistema de reg i els posteriors treballs sol entre les files. En aquest \u00faltim cas les files solen disposar-se orientades Nord-Sud, per assegurar una insolaci\u00f3 major, a no ser que estiguem a una zona molt calurosa, per exemple amb temperatures mitjanes al mes m\u00e9s c\u00e0lid per damunt dels 24\u00baC.<\/p>\n<\/div> Previ a la plantaci\u00f3 de les plantes micorizades amb t\u00f2fones, els treballs de preparaci\u00f3 del s\u00f2l es realitzen preferentment a l’estiu i tardor abans de la plantaci\u00f3. Qualsevol tipus de treball es realitzar\u00e0 amb la maquin\u00e0ria menys pesada possible i sobre s\u00f2l sec amb la finalitat d’evitar la seva compactaci\u00f3. All\u00ed on el terreny sembla favorable, per\u00f2 no existeix bon drenatge o existeix sola de labor, podem realitzar un subsolat per trencar la zona compacta, sempre evitant voltejar i barrejar els horitzons. Els territoris de t\u00f2fona negra i t\u00f2fona d’estiu es troben sobre s\u00f2ls calcaris generalment de baixa qualitat. Es tracta de zones destinades al cultiu associat a rendiments agr\u00edcoles baixos. Aquestes explotacions rurals depenen de les ajudes per al seu manteniment. El cultiu de la t\u00f2fona aporta independ\u00e8ncia de les subvencions, amb ingressos que poden triplicar als cultius tradicionals d’aquestes zones, i fins i tot, provocar un augment en el valor de la terra de cultiu de les regions on es desenvolupa la truficultura.<\/p>\n A Espanya es recol\u00b7lecta entre un 30-50% de la producci\u00f3 mundial de t\u00f2fona negra i s’estima hi ha unes 10.000 fam\u00edlies de truficultors i recol\u00b7lectors de t\u00f2fones. Avui dia queden pocs tofonaires que es dediquin en exclusiva a la tasca de la recol\u00b7lecci\u00f3. La majoria busquen t\u00f2fones fora dels seus altres treballs i\/o en caps de setmana, o b\u00e9 intenten fer coincidir les vacances amb la temporada de recol\u00b7lecci\u00f3. Un tofonaire a temps complet recull actualment entre 3-5 kg setmanals de t\u00f2fona negra, molt lluny dels 8-12 kg diaris que recorden els vells.<\/p>\n El preu de la t\u00f2fona negra al nostre pa\u00eds \u00e9s molt variable en funci\u00f3 de si es tracta d’una bona campanya (amb t\u00f2fona abundant) o no. La demanda de t\u00f2fona s’ajusta als models tradicionals on els augments de la producci\u00f3 suposen una disminuci\u00f3 dels preus. La t\u00f2fona es paga al recol\u00b7lector entre 200-850 EUR\/kg. Habitualment una mica menys de la meitat per a la t\u00f2fona d’hivern en una mateixa campanya. El preu de la t\u00f2fona d’estiu al recol\u00b7lector est\u00e0 entre 35-80 EUR\/kg.<\/p>\n<\/div> En les Fires de la T\u00f2fona es donen cita milers de persones, les visites guiades a plantacions poden aportar un ingr\u00e9s afegit associat al micoturisme. La t\u00f2fona es comercialitza b\u00e0sicament a trav\u00e9s dels mercats que existeixen en les localitats amb tradici\u00f3 tofonaire, encara que cada vegada m\u00e9s, s\u00f3n els corredors o intermediaris els que es desplacen fins al domicili del recol\u00b7lector, on es realitza la compravenda. Aquests mercats \u00e0dhuc tenint lloc en llocs p\u00fablics, principalment bars, no estan oberts al p\u00fablic. De fet un pot estar en el bar en hora de mercat i ni assabentar-se d’aix\u00f2. Recol\u00b7lectors i compradors es reuneixen, xerren, negocien un preu i intercanvien el producte fora del bar. La t\u00f2fona ni s\u00b4ensuma, a difer\u00e8ncia dels mercats francesos, oberts, on el comprador toca el producte, percep la seva aroma i diu qu\u00e8 preu vol pagar per ell. No obstant, cada vegada m\u00e9s els compradors paguen en funci\u00f3 de qualitat, un cop triada i processada la t\u00f2fona comprada a mercat.<\/p>\n El volum de facturaci\u00f3 d’aquestes t\u00f2fones, entre els recol\u00b7lectors i truficultores est\u00e0 entre els 600.000 EUR i els 15 milions de EUR anuals, amb valors molt superiors despr\u00e9s de la comercialitzaci\u00f3 i envasat. La producci\u00f3 mitjana, en el conjunt de la Uni\u00f3 Europea, ha d’oscil\u00b7lar al voltant de les 100Tn, doncs no sol haver-hi un bon any alhora als tres pa\u00efsos productors. A principis del segle XX, les 1000 Tn que es recol\u00b7lectaven llavors, eren absorbides pel mercat sense dificultat. L’any 1966 s’estimava per a Fran\u00e7a una demanda de 340Tn de t\u00f2fones. Si tenim en compte que avui dia el nivell de vida \u00e9s superior, amb un augment de la poblaci\u00f3, etc, aquesta demanda ha de ser molt superior. \u00c9s a dir, existeix una demanda creixent per a una producci\u00f3 insuficient de t\u00f2fona negra. No obstant, com veure en un grafic tot seguit esperem que la producci\u00f3 creixi de forma exponencial en els propers anys degut al gran nombre de plantacions. El preu hauria d\u00b4anar a la baixa, cosa que alhora n\u00b4afavoriria un increment en el consum.<\/p>\n<\/div> Establir unes produccions mitjanes en plantacions artificials \u00e9s complex. Existeixen refer\u00e8ncies que un sol cremat pot arribar a produir 10 kg de t\u00f2fones i unes altres amb produccions de 200 kg\/ha\/any en una plantaci\u00f3 amb t\u00f2fona negra. De la mateixa manera existeixen plantacions que mai arriben a produir per diversos motius. Avui dia, si es realitzen els estudis de s\u00f2l i clima previs, amb els nous coneixements del cicle reproductiu, la qualitat de la planta micorizada, plantacions tecnificades amb reg i adobs espec\u00edfics, etc. els rendiments de les noves plantacions haurien de ser alts.<\/p>\n Val la pena comentar com en pa\u00efsos com Xile o Austr\u00e0lia on el per\u00edode vegetatiu de l’arbre \u00e9s molt major, l’entrada en producci\u00f3 dels arbres s’avan\u00e7a de mitjana a l’any 3. Aquestes primeres collites s\u00f3n anecd\u00f2tiques i \u00e9s per aix\u00f2 que en als plans d’amortitzaci\u00f3 de cultiu no posem ingressos per t\u00f2fones fins a l’any 7-8 a Xile o 10-11 a Espanya.<\/p>\n A Espanya \u00e9s necess\u00e0ria una producci\u00f3 m\u00ednima de 8-10 kg\/ha\/any per amortitzar les inversions realitzades en la plantaci\u00f3. Alguns truficultors francesos comenten com a partir dels 50 anys la producci\u00f3 comen\u00e7a a disminuir. No obstant aix\u00f2, a Espanya observem com les plantacions estan en els seu m\u00e0xim de producci\u00f3 entre els 14-24 anys i a partir d’aquest moment les t\u00f2fones s\u00f3n m\u00e9s petites i el rendiment disminueix, per la qual cosa certes zones potser no sigui rendible mantenir l’explotaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels 35 anys.<\/p>\n Segons altres estudis de rendibilitat econ\u00f2mica els valors actuals nets en plantacions d’Espanya, Fran\u00e7a i It\u00e0lia oscil\u00b7len entre els 19.424EUR\/ha i els 66.972 EUR\/Ha. La rendibilitat mitjana obtinguda amb la taxa interna de rendiment \u00e9s sempre superior al 9 % i el per\u00edode de recuperaci\u00f3 de la inversi\u00f3 igual o superior a 10 anys.<\/p>\n<\/div>\n
![](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Imagen-1.png\" "\\"Imagen")
<\/span><\/div><\/div>Caracter\u00edstiques geol\u00f2giques de les tofoneres<\/strong><\/h2>\n<\/div>
![](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Imagen-2.png\" "\\"Imagen")
<\/span><\/div><\/div>Caracter\u00edstiques d’un s\u00f2l productor de t\u00f2fona negra<\/h2>\n<\/div>
\nLes an\u00e0lisis tradicionals en truficultura ens donar\u00e0n algunes indicacions \u00fatils sobre la seva potencialitat per produir t\u00f2fones, per\u00f2 \u00e9s l’estructura del s\u00f2l i la seva activitat biol\u00f2gica els par\u00e0metres que cada vegada van prenent m\u00e9s protagonisme.
\nAix\u00ed per determinar el potencial d’un s\u00f2l haur\u00edem d’observar el seu perfil, confirmar la pres\u00e8ncia de carbonats i analitzar el seu pH i que aquest es trobi entre 7.5 i 8.5. El s\u00f2l ha de ser filtrant, permeable i airejat. Per saber si el s\u00f2l t\u00e9 carbonats podem efectuar un assaig de camp, degotant aigua forta o salfum\u00e1n en el s\u00f2l i comprovar que es produeix efervesc\u00e8ncia. Malgrat aixo es recomana fer un analisi complert del s\u00f2l abans de plantar, doncs ens podem trobar amb algun nutrients elevats que poden afectar la micorizaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>![](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/texturas-para-trufa-negra.jpg\" "\\"texturas-para-trufa-negra\\"")
<\/span><\/div><\/div>![](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/grafico.png\")
<\/span><\/div><\/div>Perfil del s\u00f2l<\/h2>\n<\/div>
\nEstructura grumosa i amb part\u00edcules esf\u00e8riques. Evitar estructures prism\u00e0tiques, que s\u00f3n sintoma de lixiviaci\u00f3. Estructures laminars mostren compactaci\u00f3 o inundacions. Estructures de s\u00f2ls dolents en condicions seques es tornen compactes i esquerden.<\/p>\n<\/div>![](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Imagen-6.png\" "\\"Imagen")
<\/span><\/div><\/div>Caracter\u00edstiques clim\u00e0tiques<\/h2>\n<\/div>
\nEs per aix\u00f2 que es recomana poder disposar de reg per tal que la t\u00f2fona negra rebi 60mm cada mes d\u00b4estiu.<\/p>\n<\/div>![\"Caracter\u00edstiques](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/IMG_4949.jpg\" "\\"img_4949\\"")
<\/span><\/div>![\"Caracter\u00edstiques](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Imagen-8-1.png\" "\\"imagen-8\\"")
<\/span><\/div>Precedents culturals per a una plantaci\u00f3 de t\u00f2fones<\/h2>\n<\/div>
Elecci\u00f3 de la planta hoste<\/h2>\n<\/div>
![](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Imagen-9.png\" "\\"Imagen")
<\/span><\/div><\/div>Densitat i marco de plantaci\u00f3<\/h2>\n<\/div>
Preparaci\u00f3 del terreny i plantaci\u00f3 d’arbres micorizats amb t\u00f2fona<\/h2>\n<\/div>
\nPosteriorment al subsolat, o directament en aquells s\u00f2ls profunds amb bon drenatge, una grada superficial ser\u00e0 suficient per deixar el s\u00f2l llest per a la plantaci\u00f3. Entre novembre i mar\u00e7 es realitzen els clots i es marquen amb piquetes perqu\u00e8 en posteriors treballs (sega, arades) no es danyin les petites plantes micorrizadas que no es veuen entre les herbes. Avui en dia \u00e9s molt c\u00f2mode la plantaci\u00f3 amb tractors amb gps.<\/p>\n<\/div>![](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Preparacio-del-terreny.jpg\" "\\"preparacio-del-terreny\\"")
<\/span><\/div><\/div>Consideracions d’ordre econ\u00f2mic<\/h2>\n<\/div>
![\"Imagen](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Imagen-12.png\")
<\/p>\n![\"Imagen](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Imagen-13.png\")
<\/p>\n<\/div>![](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Imagen-17.png\" "\\"Imagen")
<\/span><\/div><\/div>Rendibilitat de la truficultura a Catalunya<\/strong><\/h2>\n<\/div>
![](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Imagen-15.png\" "\\"Imagen")
<\/span><\/div><\/div>![](\"https:\/\/micofora.com\/wp-content\/uploads\/2016\/07\/Imagen-18.png\" "\\"Imagen")
<\/span><\/div><\/div>