Micorizes i Bioestimulants

Ets a:/Micorizes i Bioestimulants
Micorizes i Bioestimulants 2016-11-22T10:11:37+00:00

lactarius-micorriza

La paraula micoriza significa literalment fong-arrel. Es tracte d’una simbiosi, és a dir, una associació beneficiosa per ambdós organismes. Això separa netament les micorizes d’altres relacions entre fongs i plantes (patògens, paràsits, comensalistes…)

Qui forma micorizes?

Existeix una gran diversitat de plantes i fongs que formen micorizes de manera natural. Pel que fa al component fúngic, formen micorizes gairebé totes les famílies de fongs superiors. Es coneixen més de 700 espècies de fongs que estableixen relacions micoríziques amb vegetals. Des d’un punt de vista anatòmic podem diferenciar dos grans tipus de micorizes:

  • Les Ectomicorizes, més freqüents en arrels d’arbres, i que en modifiquen notablement la seva ramificació. En els darrers censos apareixen més de 2.900 espècies de plantes vasculars que formen ectomicorizes. Entre d’altres són formadores d’ectomicorizes el 95 % de las pinàcies (pins, avets, avet de Douglas…), el 94% de las fagàcies (faig, alzines, roures, avellaners, castanyers…) el 90% de las mirtàcies (eucaliptus) un 83% de las salicàcies (salzes, pollancres …) el 70% de las betulàcies (bedolls) moltes ulmàcies (homs) aceràcies (arços), juglanàcies (nogueres) cistàcies (estepes, heliantems…) És a dir, formen ectomicorizes pràcticament tots els arbres (95%) i molts arbusts d’interès forestal dels boscos temperats de l’Hemisferi Nord, inclosos els mediterranis.
  • Las Endomicorizes, generalment en arrels d’arbusts i d’herbàcies sense modificar-ne l’aspecte extern, però si la morfologia interna de l’arrel. Plantes que formen bàsicament endomicorizes: lleguminoses (apiàcies), rosàcies, oleàcies, euforbiàcies, escrofulariàcies. rubiàcies, ciperàcies, gramínies (poàcies) y compostes (fabàcies). És a dir, són endomicorízics la majoria dels cultius d’interès alimentari i estètic, així com l’estrat herbaci natural de molts ecosistemes del planeta.

¿Quins beneficis aporten les micorizes?

La fisiologia de la planta micorizada canvia completament quan s’associa al fong. Mitjançant el miceli extern, el contacte entre las arrels i el medi s’incrementa considerablement.

  • Un centímetre d’arrels SENSE micorizes explora 1-2 cm3 de sòl; AMB micorizes augmenta 5-200 vegades.
  • Normalment el volum de sòl és de 12-15cm3 colonitzat per l’inòcul de micorizes (excepcionalment ha arribat a 200 cm3).

Al augmentar el volum de sòl explorat per les micorizes, augmenta l’eficiència de captació de nutrients del sòl. Las micorizes extreuen el fòsfor del ‘pool’ disponible però indirectament afecten als processos de solubilització i mineralització. Existeixen d’altres efectes produïts  per la micoriza, entre els que destaquen un augmento de la resistència de la planta micorizada a l’estrès hídric i a la salinitat, un augment de la resistència i/o tolerància a determinats patògens del sòl, un increment de la supervivència al trasplantament i un increment de la fixació del nitrogen en lleguminoses. Com a conclusió, dir que es poden plantejar que els beneficis de la inoculació primerenca amb fongs micorízics repercuteixen en una reducció de l’aport de fertilitzants i fitosanitaris, un estalvi del subministre d’aigua, un major creixement i producció de les plantes micorizades, una major supervivència a les condicions d’estrès i un millor aprofitament dels sòls.